El valor dels estudis de l'àmbit social

Aquest setembre, milers de joves començaran la universitat. Alguns estudiaran Medicina, Dret o una Enginyeria; d’altres han triat Treball Social o Educació Social. I probablement, en més d’una família, sorgirà una pregunta: en un món que sembla mirar cada vegada més cap a la tecnologia, han escollit els nostres fills i filles una carrera amb futur?

La pregunta no és casual. Les professions socials arrosseguen una consideració menor respecte d’altres disciplines associades a més prestigi. Persisteix la idea que són una alternativa per a qui no ha pogut optar per un batxillerat científic o tecnològic ja que no destaca en matemàtiques. Com si entendre una equació requerís més intel·ligència que comprendre les persones, les desigualtats, els conflictes o la vulnerabilitat, realitats que també exigeixen coneixement, capacitat d’anàlisi, criteri i metodologia.

Els estudis de l’àmbit social incorporen una pregunta que avui és imprescindible: cap a on anem com a societat? Vivim fascinats pel progrés tecnològic i per tot allò que som capaços de crear. Però no tot progrés tecnològic és necessàriament progrés social. Algú ha de preguntar-se què passa amb les persones mentre avancem, qui queda enrere i quines desigualtats generen o amplifiquen aquests canvis. El futur no consisteix només a arribar més lluny, sinó a decidir com hi arribem i amb qui.

Hi ha també un compromís social en molts joves que escullen aquests graus. En una societat que sovint mesura l’èxit en termes de salari, rendiment i posició professional, hi ha qui decideix dedicar la seva formació a comprendre, acompanyar i transformar realitats humanes. Això no significa renunciar a condicions laborals i salarials dignes, sinó entendre que l’èxit també pot mesurar-se per la contribució a la societat.

Els vostres fills i filles aprendran una professió, sí, però adquiriran també una manera diferent de mirar les persones. Aprendran que cap trajectòria es construeix del no-res: les oportunitats, les desigualtats, les xarxes de suport i les polítiques públiques també modelen les nostres vides.

Estudiar un grau de l’àmbit social és, per això, també, un exercici de desaprenentatge. El primer és descobrir que l’autosuficiència és, una il·lusió. No perquè l’esforç no tingui valor, sinó perquè ningú construeix la seva vida sol. Com recorda la filòsofa Marina Garcés, les nostres trajectòries s’entrecreuen constantment en una vida que inevitablement hem de viure en comú.

Aquesta mirada transforma també la manera d’entendre la vulnerabilitat. No és patrimoni de ningú. En paraules d’un altre filòsof, Josep Mª Esquirol, “vivim a la intempèrie”. Una malaltia, perdre la feina, un problema de salut mental poden alterar una vida estable.

És aquí on els estudis de l’àmbit social adquireixen el seu sentit més profund. No només ensenyen a facilitar l’accés a recursos, sinó a comprendre les persones més enllà de les etiquetes. A deixar de preguntar “què li passa?” per començar a preguntar “què li ha passat?”. I a entendre els drets socials no com una resposta destinada a uns quants, sinó com una garantia que ens protegeix a totes al llarg de la vida.

Per això, si aquest setembre el vostre fill o la vostra filla comença un d’aquests graus, hi ha motius per sentir orgull. No només perquè es prepara per exercir una professió imprescindible, sinó perquè està aprenent a mirar abans de jutjar, a comprendre abans d’etiquetar i a preguntar-se, mentre el món avança, si avancem tots.